posthumanisme
cyborg
quimera
ficció afirmativa
eina crítica per revisar l'ontologia humana, la condició humana present i les seves herències.
no entenem el posthumanisme com un post humanisme ni com una futura iteració d'humanitat.
no confondre amb transhumanisme. el transhumanisme beu del capacitisme i l'antropocentrisme. seria una ficció de futur que s'articularia si esdevinguessim una simulació jugada desde sillicon valley
no volem dir positiva o utòpica. les ficcions nomalment es generen des de la negació, les distopies. coneixem molts paradigmes que volem evitar. i si intentem pensar-ne algun que sí que ens vingui de gust?
humà
cos humà
humà (com diu Braidotti) no és un terme neutre ni inclusiu. un estatus d'humà que troba els seus fonaments en sistemes de dominis i opressions, categoritzant les existències des de la racionalització, universalització i colonització. una entitat individual que s'autoanomena la mesura de tot allò que l'envolta.
el cos humà (com assenyala Haraway) no acaba a la pell. és format per cèl·lules animals, diverses espècies de bacteris, tecnologies com el llenguatge,...
entenem l'esdevenir cyborg des de la perspectiva de Donna Haraway. una quimera híbrida de màquina, tecnologia i dimensió biològica. una existència que es constitueix en base a les condicions materials i des de les epistemologies situades.
a més a més, existeix formant interdependències amb altres.
col·lapse
els paradigmes cognitius que s'havien construït estan fallant. els marcs històrics ja no serveixen ni per entendre ni per emparar realitats canviants. la col·lisió i l'esfondrament del pensament per binomis, el binarisme, l'heterosexualitat, l'amor romàntic, .....
podem llegir entre aquestes esquerdes la reconstrucció de noves narratives?
una hibridació que no entén de limits ni separacions, un esdevenir que es configura des de la simbiosi i interdependència multiespècie.
una criatura que defuig els universalismes implícits en la definició d'humà, buscant noves maneres d'autoderfinir-nos col·lectivament.
entenem la revisió de la condició humana com a urgència política. repensant, redefinint i provant de construir altres condicions d'existència possibles que posin la vida, humana i no humana, al centre.
sistèmic, ecològic, polític, social, sistema sexe-gènere, biològic, tecnològic, epsitèmic, ontològic,...
(en relació al cos humà) desbordament de la concepció, de l'imaginari, de la normativitat. de cos com a una massa de dimensió biològica tancada per la pell. del cos categòric i amb una definició permanent.