La nostra investigació s’inicia amb una primera pregunta: Com travessa el col·lapse (sistèmic, ambiental, sistema sexe-gènere, polític, científic, etc.) el cos des d’una perspectiva tecnològica? A partir d'aquí explorarem, a través de diversos mètodes, l’esdevenir cyborg. Com a crítica activa de l'ontologia humana, com a trencament dels binarismes com: art/ciència, home/dona, hetero/homo, humà/animal, animal/planta, humà/màquina, natura/cultura i com una oportunitat d’autodefinir-nos col·lectivament des de l’experimentació.

Durant la nostra recerca ens hem anat fent preguntes operades amb diferents variables (política, ètica, ambiental, de gènere, tecnològica…) per pensar la dimensió cyborg. Amb aquestes han sorgit diverses preocupacions: Seguim pensant noves existències (ciència ficció i cyborgs, màquines, IAs…) des de l’antropocentrisme, els models normatius d’afectivitat, gènere o espècie. Quines noves narratives, bioètiques, biopolitiques hauran d’acompanyar l’esdevenir cyborg perquè aquest sigui col·lectiu, no excloent i no jeràrquic? Quines escletxes podem generar a les fronteres de la definició d’espècie humana per tensar-la i explicar-nos acompanyades d’altres éssers vius, de tecnologies i del planeta?

Des del desconeixement absolut, la recerca comença amb el mètode de Desk Research. Mitjançant aquesta metodologia ens hem endinsat en la investigació fent un ampli desplegament de contingut que s'ha anat modificant, revisant i transformant a mesura que també ho feia el projecte. La vasta quantitat d'informació obtinguda ha implicat fer un procés de contextualització i triatge, d'acord amb el posicionament que hem anat prenent. La recerca ha engendrat sovint més preguntes que respostes, despertant inquietuds que han mantingut la recerca viva. Tot i que d'alguna manera el material extret en el Desk Research hagi quedat en un segon pla, ha estat una via que s'ha mantingut present i activa de manera permanent. D'aquest mètode se'n desprèn un entramat conceptual a partir del qual s'han pogut construir les entrevistes.

Les entrevistes depenen d'altres persones. Per tant, les temporalitats no són tan controlables. Vam començar a posar-nos en contacte amb les persones que volíem entrevistar abans de setmana santa, però les entrevistes les hem anat fent fins a finals de maig. Això ha comportat, per una banda, que a l'inici busquéssim altres maneres de fer entrevistes. Vam veure diverses entrevistes ja realitzades a Neil Harbisson i Moon Ribas i vam intentar agrupar algunes respostes. També vam entrevistar assistents virtuals, Google Assistant, Siri i Cortana. Per altra banda, també significa que cada entrevista es realitza en un punt diferent del procés d'investigació i del nostre posicionament. Hem valorat molt positivament haver pogut anar fent créixer la investigació paral·lelament a aquestes converses, ja que ens han ajudat a resoldre molts dubtes de diferents temporalitats. Per últim, a causa del confinament, només hem pogut fer una entrevista cara a cara. La nostra intenció prèvia a la quarantena era fer un seguit de trobades on poder conversar, tenint algunes preguntes estructurades. Hem pogut veure, però, com funcionen les entrevistes en diferents formats: missatgeria instantània, correus electrònics, videotrucades o trobades en directe. Durant les entrevistes, ens han anat proposant nous referents i conceptes que ens han fet retornar al desk research i poder ampliar el marc per a la següent entrevista.

La deriva ha sigut un punt d'inflexió. Ens hem sentit més lliures d'experimentar amb el mètode i amb el format resultant d'aquesta investigació. Veient, com posicionar-nos i explorar a través de la pràctica artística. A partir d'aquest mètode, i coincidint amb què començàvem a sentir el nostre posicionament envers la dimensió investigada molt més sòlid, les estratègies d'investigació van canviar radicalment.

L'experimentació en la deriva ha calat en la manera de comprendre els tres mètodes restants. Prenem posició i consciència de la forma en què un mètode pot complementar-ne un altre i com aquest procés de retroalimentació fa que cada mètode prengui sentit. Així doncs, autòpsia, ficció i use case es treballaran simultàniament. En aquest punt de la recerca, sentim la necessitat d'explorar altres veus, formalitzacions i mitjans que ens ajudin a construir un marc que abraci cadascuna de les parts d'allò que estem investigant. El confinament esdevindrà també un condicionant a l'hora de pensar aquests tres mètodes, ja que les distàncies s'han convertit en cert límit per a poder realitzar propostes encarnades de manera col·lectiva.

Hem començat la investigació sobre la dimensió cíborg i de quina manera poden vincular-s'hi les arts, i hem acabat explorant aquesta dimensió des de les arts. Apropiar-nos del mètode alhora que articulem el contingut i el posicionament a través de propostes artístiques. Des de l'inici, proposàvem que l'esdevenir cíborg, la crítica activa a la condició d'humà i la generació d'escenaris col·laboratius, havia d'impulsar-se de les arts. Sense ser-ne conscients, hem anat traslladant la nostra investigació al pla artístic, sentint-nos còmodes jugant amb la formalització i desplaçant el concepte que teníem d'investigació.

El contingut ha modelat el mètode i viceversa. La separació entre investigació i proposta artística s'ha fos. Entenem la investigació des de les arts com un procés on la investigació i la proposta artística són indissociables. Hem sentit com (i quan) aterràvem l'aprenentatge i automàticament l'organització interna del grup, l'estètica del projecte (les tipografies, el glitx, gamma cromàtica...) i el tractament de la informació ha canviat. Sentim aquesta investigació com un sol objecte, més que com a mètodes separats. Una investigació que mitjançant l’apropiació dels mètodes d’altres disciplines s’ha convertit en joc. Hackejar, viure-ho des del terreny de la pràctica artística, sortir una mica de l’acadèmia veient que podem construir un posicionament i un discurs des de l’art, a través de l’art i sobre l’art. Hibridar la recerca i l’experimentació sense l’imperatiu de categoritzar ni la metodologia ni el contingut.